“Vaig obrir els ulls tan ràpid que, al principi, la llum i l’abundància de colors que m’envoltaven em van desorientar. El meu cap era un embolic de confusos records, cap dels quals tenia el més mínim sentit per a mi. No sabia on era o com havia arribat allí, ni tan sols estava segura de saber qui era o com em deia.
Em vaig incorporar lentament mirant al meu voltant, tractant de reconéixer alguna cosa que em fós familiar. Era inútil. No recordava haver estat mai en un lloc com aquell. S’assemblava molt a una espècie de selva tropical, però havia alguna cosa que no encaixava, que semblava estar fora de lloc. Què podia ser?
